Als països civilitzats, els rics van en transport públic. És més, a les grans ciutats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, els preus del mercat immobiliari reflecteixen que s’està estenent entre les classes altes un desig de retorn als centres urbans. La gent amb més poder adquisitiu vol tornar a viure en barris cèntrics, com a vianants, com a ciclistes o com a usuaris del transport col·lectiu. Mentrestant, la gentrificació expulsa les classes de renda inferior cap a perifèries disperses on depenen més del cotxe. Les noves generacions tampoc semblen veure en el cotxe o la moto un símbol d’estatus. Cada cop decreix més el nombre d’adolescents occidentals que es treu el carnet tan bon punt fan els divuit anys. Les enquestes reflecteixen que els joves donen molt més valor com a element de distinció social als telèfons o les tauletes intel·ligents que no pas al vehicle privat. El cotxe és un símbol del segle XX. I, cada cop més, un símbol de decadència.
Foto: Andy Singer
50 malentesos sobre el cotxe 