La moto, a la ciutat, posa en risc la llibertat, la seguretat i la qualitat de vida dels altres. La moto, com el cotxe, hauria d’estar mal vista. A més, la sensació de llibertat o de poder que puguin donar el cotxe o la moto són, en bona mesura, fruit d’un allau d’imatges subliminars que, tant el cinema com la publicitat han estat difonent durant dècades. La indústria automobilística és el sector econòmic que més inverteix en propaganda a tot el món i, per tant, ha tingut una gran capacitat d’influència, tant en els desitjos íntims de cadascú com en els valors de la societat. Encara avui, es subvenciona amb diners públics el circuit de Montmeló o la Fira de l’Automòbil de Barcelona. Els mitjans de comunicació públics o les andanes de metro i les parades d’autobús anuncien cotxes en quantitats industrials, mentre que no poden promocionar tabac o begudes alcohòliques. La sensació de llibertat o de poder no és del tot autèntica. És, en gran mesura, fruit de la voluntat d’una indústria que actua de manera interessada i contra l’interès general. I és una sensació que la realitat contradiu cada matí als embussos que col·lapsen les ciutats. Cal conscienciar la ciutadania perquè no li venguin la moto.
Foto: Andy Singer