Amb la massificació del vehicle privat, ciutats com Barcelona van esdevenir llocs pitjors per al descans i l’esbarjo, fet que estendria entre la classe mitja el desig d’evasió cap a perifèries més verdes. Amb calculat cinisme, l’automòbil s’erigiria com el mitjà indispensable per aquesta escapada. A través de les costoses infraestructures del desarrollisme, es van urbanitzar grans extensions de sòl agrícola i natural i contrades com la Cerdanya o la Costa Brava es convertirien en barris ocasionals de Barcelona. Aquest model és del tot insostenible. En una ciutat sense cotxes, la gent disposaria de més espais verds de proximitat i tindria menys necessitat d’escapar de la «jungla d’asfalt».
Foto: Carlota Pons
50 malentesos sobre el cotxe 