21. “Si agafo el transport públic, trigo el triple de temps en arribar a la feina.”

Si és cert que el transport públic és més lent que el privat, no ho és per casualitat. La inversió en infraestructures per a l’automòbil, juntament amb les externalitats de la mobilitat privada, redueixen els recursos que s’haurien de destinar al transport públic perquè sigui eficient i de qualitat. Tant en termes econòmics com pel que fa al consum energètic o espacial, els recursos invertits en cada viatge de transport públic són molt més eficients que els recursos invertits en cada viatge en vehicle privat. D’altra banda, la conducció d’un cotxe o una moto requereix una atenció exclusiva, mentre que el temps de viatge en transport públic es pot aprofitar per llegir el diari o per enviar correus.

singersubsidy

Foto: Andy Singer

22. “És molt més car moure’s en transport públic que no pas en cotxe o moto.”

El vehicle privat resulta més car que el transport públic, tant en termes individuals com col·lectius. Des del punt de vista del particular, si es tenen en compte totes les despeses derivades de posseir un vehicle privat ─adquisició, manteniment, reparacions, assegurances, impostos, combustible, aparcament…─, a la ciutat compacta el transport públic és, de mitjana, més de sis vegades més assequible. Des del punt de vista col·lectiu, ─externalitats ecològiques i sanitàries, pèrdues de temps i productivitat en retencions, cost de les grans infraestructures, sobrecostos de la dispersió urbana, consum energètic i espacial…─ la diferència és encara més gran.

the-price-of-oil-no-exit-andy-singer1

Foto: Andy Singer

23. “Jo amb la moto vaig de porta a porta i això el transport públic no ho pot igualar.”

A Barcelona, que és la ciutat europea amb més quantitat de motos, s’accepta que aquests vehicles aparquin indiscriminadament a les voreres. Això no passa a les altres ciutats de la Unió Europea. A banda d’entorpir l’accessibilitat dels vianants i la descàrrega de vehicles del transport públic, l’aparcament de motos en vorera facilita el «porta a porta» i, per tant, estimula l’ús del vehicle privat. En lloc de ser aparcaments gratuïts, les voreres han de ser per als vianants.

David Bravo - Motos

Foto: David Bravo

24. “Amb el “cristo” de les Rodalies, ¿de debò volen que deixi el cotxe?”

Mentre dedicava ingents quantitats de diners públics a la construcció o el rescat d’autopistes, l’Estat espanyol ha negligit la xarxa de Rodalies. És cert que la desinversió crònica ha malmès el manteniment de les infraestructures ferroviàries, el seu correcte funcionament i la fiabilitat percebuda pels usuaris. Tot i així, els mitjans ─grans anunciants de la indústria automobilística─ magnifiquen sistemàticament i sense embuts els incidents a Rodalies ─o les vagues de metro─, mentre que presenten amb absoluta normalitat, com si es tractés d’un fenomen natural i inevitable, les desenes de quilòmetres de retencions que es formen cada matí i cada cap de setmana a les carreteres i autopistes catalanes.

Andy Singer - Grat cities

Foto: Andy Singer

25. “El meu cotxe no fa vaga com el metro.”

Tots els cotxes s’espallen algun dia i molt sovint s’encallen en un embús. En qualsevol cas, el dia que arribi, la vaga del cotxe serà definitiva. Serà irreversible. En un planeta finit, abocat a l’explosió demogràfica, la crisi energètica o el canvi climàtic, la continuïtat de l’actual sistema de mobilitat és més que improbable. Aquesta no és una consideració econòmica, ni tan sols política, sinó merament termodinàmica: l’automòbil és un vehicle insostenible que, més d’hora que tard, caurà pel seu propi pes. Es tracta que la transició inevitable es produeixi aviat i de la forma més justa i equilibrada.

Andy Singer - Evacuation

Foto: Andy Singer

26. “Si surto a sopar fora o vaig al teatre, no vull estar pendent de l’hora que tanca el metro.”

La gent que viu a la ciutat compacta disposa gairebé sempre d’un servei nocturn de transport públic que li permeti tornar fins a casa. A més, el metro podria tancar més tard si hi hagués més demanda a la nit i el servei nocturn de transport públic es podria estendre si se li destinessin recursos que encara van a parar al vehicle privat. En qualsevol cas, tothom dormiria millor si no circulessin tants cotxes per la nit.

Pau Badia - Moderi la seva llibertat

Foto: @nomdenoia

28. “Si fan el tramvia per la Diagonal, escanyaran el flux de cotxes i provocaran embussos que faran créixer la contaminació.”

Aquest és un argument típicament «raccista» que s’usa repetides vegades contra la connexió del TramBaix i el TramBesòs per la Diagonal. Per començar, el tramvia és un mitjà de transport que s’està implantant a moltes ciutats europees perquè, a mig camí del metro i l’autobús, és capaç de portar molta gent amb una infraestructura de cost considerablement baix. Lluny de provocar més embussos a la Diagonal, el tramvia és una millora urbana basada en el «el pal i la pastanaga»: d’una banda, li resta espai públic al cotxe i, per tant, desincentiva el seu ús; de l’altra ofereix alternatives de desplaçament als conductors i els atrau cap a l’ús del transport públic. A més, la connexió dels dos tramvies existents per la Diagonal hauria d’anar més enllà de les baralles polítiques del ple de l’Ajuntament de Barcelona perquè es tracta d’una una infraestructura solidària que unirà nou municipis de l’àrea metropolitana. Cal el tramvia per la Diagonal i per moltes altres avingudes de la capital catalana.

28 - Unim els tramvies

 

29. “Quan viatges, el cotxe et dona la llibertat d’anar on vulguis, de parar quan vulguis i d’arribar a llocs on no hi arriba el transport públic.”

Durant massa temps, se li ha dedicat més recursos públics a les infraestructures del cotxe que a la xarxa ferroviària. Com a resultat d’aquesta nefasta política, s’ha esquarterat el territori amb autopistes, carreteres, túnels i rotondes que són molt més costoses en termes econòmics i ecològics. S’han destrossat molts paisatges per anar a visitar paisatges. Un territori estructurat per una xarxa ferroviària és només molt més respectuós amb la naturalesa; també és més democràtic perquè tothom hi pot accedir amb independència de les seves facultats físiques o econòmiques.

c51e7c9191ec81ba531e4eb6d815d6ce--no-exit-singer

Foto: Andy Singer

30. “I les mercaderies? Bé volem que hi hagi taronges quan anem a la fruiteria.”

La distribució de mercaderies seria molt més eficient si la ciutat no estigués tan plena de cotxes. L’estalvi del temps de repartiment repercutiria en la reducció del preu final dels productes i la qualitat de vida als barris milloraria amb la davallada de la pol·lució atmosfèrica i la contaminació acústica. Encara més si utilitzéssim els aparcaments soterrats de titularitat municipal per obrir centres de distribució logística on el gènere passés dels camions i furgonetes de llarg recorregut a bicicletes elèctriques de càrrega, amb una infiltració molt més respectuosa dins dels barris.

30 - David Bravo - Fruita al mercat

Foto: David Bravo