8. “Cada cop que pacifiquen un carrer, s’encareixen els pisos i les botigues. Mira el Born! Mira el carrer d’Enric Granados! Mira la Vila de Gràcia! Mira el Portal de l’Àngel!”

Cert. Després de dècades de massificació del cotxe, viure en un carrer pacificat s’ha convertit en un luxe molt desitjat. Per això, quan es fan pacificacions puntuals de trànsit en determinats barris o carrers, hi ha una tendència a l’alça en els preus dels lloguers. Però això no vol dir que calgui renunciar a tenir carrers i places lliures de cotxes, amb un aire més net, on es pugui jugar o dormir tranquil·lament. Vol dir que les pacificacions han de ser sistemàtiques i no puntuals. S’han d’estendre per tot arreu perquè siguin la regla i no l’excepció. I també vol dir que s’han d’acompanyar amb polítiques públiques que promoguin l’accés a l’habitatge i la vitalitat del petit comerç.

BCN-0116

Foto: David Bravo

Anuncios

9. “D’acord que els cotxes consumeixen molt d’espai públic, però jo em moc en moto, que ocupa molt menys espai.”

A Barcelona, aparcats o en moviment, els cotxes privatitzen més del 60% de l’espai públic. Potser les motos ocupen menys espai però contaminen més que els cotxes i fan molt més soroll. La contaminació acústica és tan nociva per la salut com la contaminació de l’aire. El soroll redueix la profunditat del son i augmenta l’estrès, que és responsable de malalties mentals, com la depressió, i físiques, com el càncer. Barcelona és la ciutat europea amb més quantitat de motos i té uns índex de contaminació acústica inacceptables.

IMAG2968

Foto: David Bravo

10. “Si volen treure del carrer els cotxes aparcats, que facin més aparcaments soterrats.”

Amagar cotxes sota terra és com escombrar la brutícia sota la catifa. Durant dècades, Barcelona, ha estat invertint gran quantitat de diners públics en el soterrament d’aparcaments, una obra d’excavació i contenció de terres tan complexa com contraproduent. Hagués estat molt més just i sostenible dedicar aquests recursos al transport col·lectiu o a l’habitatge públic. A més, encara que siguin subterranis, els aparcaments tenen molt d’impacte a la superfície del carrer perquè emergeixen a través de rampes, respiralls o nuclis d’escales i ascensors que generen barreres i obstacles a l’espai públic. Fins i tot impedeixen la plantació d’arbrat perquè no deixen espai per les arrels. Això és precisament el que passa a moltes «places dures», que podrien ser més toves si no fossin les cobertes d’aparcaments soterrats. Per últim, encara que «amaguin» alguns cotxes sota terra, els aparcaments soterrats fan que hi hagi més cotxes a la superfície de la ciutat perquè faciliten el seu ús i, per tant, són un incentiu. Si es vol una ciutat més justa i sostenible, aparcar ha de ser cada cop més difícil.

Aparcament municipal sota la plaça de la Revolució, Gràcia, Barcelona

Foto: David Bravo

11. “Necessito el cotxe per anar al mercat perquè visc en un carrer que fa molta pujada. Si no me’l deixen usar, qui vindrà a carregar-me el carretó?”

Al mercat municipal, s’hi ha d’anar a peu. Contràriament al cotxe, el mercat és un motor de dinamització del petit comerç, de la interacció entre els vianants i, en general, de la vitalitat d’un barri. Per això, el carretó de dues rodes que es fa servir per anar al mercat és un dels vehicles privats més sostenibles i intel·ligents. Abans de fer caríssims aparcaments soterrats sota els mercats reformats, més valdria invertir els recursos en ampliar el parc d’habitatge públic i assequible al seu voltant; o en obrir més mercats, de manera que tothom en tingui un ben aprop de casa; o en instal·lar escales i ascensors als espais públics dels barris de muntanya; o en implementar un sistema de repartiment de mercaderies en bicicletes elèctriques que portessin la compra a casa de qui ho necessiti…

David Bravo - Aparcament soterrat de la Boqueria

Foto: David Bravo

12. “Per alimentar quatre fills, cal anar un cop cada quinze dies a l’hipermercat i carregar el maleter del cotxe fins dalt.”

Aquest estil de vida no depara el millor futur als nostres fills. A més d’esperonar l’ús del cotxe, les grans superfícies comercials promouen el consum massiu i irresponsable, redueixen la sobirania alimentària, multipliquen la generació de residus, empitjoren la precarietat laboral i concentren riquesa en poques mans. Les properes generacions tindran un futur molt millor si es defensa el comerç just, petit i de proximitat. No hi ha res més intel·ligent de cara al futur del planeta que apostar per costums tan simples com anar a peu a comprar el pa.

warning4cars

Foto: Andy Singer

13. “Quan sortim de Barcelona el cap de setmana, necessitem arribar amb el cotxe fins a la porta de casa per descarregar els trastos i les maletes.”

Hi havia maletes abans que cotxes. Es pot arribar amb trastos a casa caminant, en transport públic o en taxi. El dret d’algú a viatjar amb paquets no està per sobre del dret dels seus veïns a respirar net, a jugar al carrer o a viure envoltat de vegetació. I potser si tothom pogués viure en barris pacificats, amb més vegetació, més llocs on jugar o prendre l’aire i menys cotxes, la gent no tindria tantes ganes d’escapar-se els caps de setmana, de viatjar tan sovint i de carregar tantes maletes.

22. singerdividcty

Foto: Andy Singer

14. “La gent gran necessitem el cotxe perquè no podem caminar com la resta.”

Caminar és molt saludable per la gent gran. En canvi, la contaminació dels cotxes és responsable d’una bona part dels ictus, els infarts de miocardi i les malalties respiratòries que tant els afecten. A més, la gent gran forma un segment de la població amb menys facultats físiques i econòmiques per conduir i, per tant, surt més perjudicada en una ciutat basada en el cotxe. Molt més que el cotxe, l’afavoreix poder gaudir d’un barri pacificat on passejar i prendre l’aire o d’un bon transport col·lectiu de superfície.

Pau Badia - caminador

Foto: @nomdenoia