11. “Necessito el cotxe per anar al mercat perquè visc en un carrer que fa molta pujada. Si no me’l deixen usar, qui vindrà a carregar-me el carretó?”

Al mercat municipal, s’hi ha d’anar a peu. Contràriament al cotxe, el mercat és un motor de dinamització del petit comerç, de la interacció entre els vianants i, en general, de la vitalitat d’un barri. Per això, el carretó de dues rodes que es fa servir per anar al mercat és un dels vehicles privats més sostenibles i intel·ligents. Abans de fer caríssims aparcaments soterrats sota els mercats reformats, més valdria invertir els recursos en ampliar el parc d’habitatge públic i assequible al seu voltant; o en obrir més mercats, de manera que tothom en tingui un ben aprop de casa; o en instal·lar escales i ascensors als espais públics dels barris de muntanya; o en implementar un sistema de repartiment de mercaderies en bicicletes elèctriques que portessin la compra a casa de qui ho necessiti…

David Bravo - Aparcament soterrat de la Boqueria

Foto: David Bravo

12. “Per alimentar quatre fills, cal anar un cop cada quinze dies a l’hipermercat i carregar el maleter del cotxe fins dalt.”

Aquest estil de vida no depara el millor futur als nostres fills. A més d’esperonar l’ús del cotxe, les grans superfícies comercials promouen el consum massiu i irresponsable, redueixen la sobirania alimentària, multipliquen la generació de residus, empitjoren la precarietat laboral i concentren riquesa en poques mans. Les properes generacions tindran un futur molt millor si es defensa el comerç just, petit i de proximitat. No hi ha res més intel·ligent de cara al futur del planeta que apostar per costums tan simples com anar a peu a comprar el pa.

warning4cars

Foto: Andy Singer

13. “Quan sortim de Barcelona el cap de setmana, necessitem arribar amb el cotxe fins a la porta de casa per descarregar els trastos i les maletes.”

Hi havia maletes abans que cotxes. Es pot arribar amb trastos a casa caminant, en transport públic o en taxi. El dret d’algú a viatjar amb paquets no està per sobre del dret dels seus veïns a respirar net, a jugar al carrer o a viure envoltat de vegetació. I potser si tothom pogués viure en barris pacificats, amb més vegetació, més llocs on jugar o prendre l’aire i menys cotxes, la gent no tindria tantes ganes d’escapar-se els caps de setmana, de viatjar tan sovint i de carregar tantes maletes.

22. singerdividcty

Foto: Andy Singer

14. “La gent gran necessitem el cotxe perquè no podem caminar com la resta.”

Caminar és molt saludable per la gent gran. En canvi, la contaminació dels cotxes és responsable d’una bona part dels ictus, els infarts de miocardi i les malalties respiratòries que tant els afecten. A més, la gent gran forma un segment de la població amb menys facultats físiques i econòmiques per conduir i, per tant, surt més perjudicada en una ciutat basada en el cotxe. Molt més que el cotxe, l’afavoreix poder gaudir d’un barri pacificat on passejar i prendre l’aire o d’un bon transport col·lectiu de superfície.

Pau Badia - caminador

Foto: @nomdenoia

15. “Per reduir la congestió i els embussos, el que cal és ampliar les carreteres i autopistes existents.”

El trànsit privat es comporta com els gasos, que, segons estableix la llei de Boyle-Mariotte, tendeixen a omplir tot el volum que se’ls ofereix. Malgrat que, en un primer moment, l’ampliació d’una via pugui servir per descongestionar-la, ben aviat constitueix un incentiu per a l’ús del cotxe. Com un peix que es mossega la cua, l’ampliació acaba incrementant el trànsit i provocant més congestions. Això és el que va passar amb la construcció de les Rondes de Barcelona, que havien de servir per descongestionar l’Eixample; si bé és cert que, durant els primers dos o tres anys, el trànsit va disminuir al centre de la ciutat, no ho és menys que ben aviat es van tornar a produir embussos, tant a les dues Rondes com al mateix Eixample. Ampliar infraestructures perquè hi ha massa trànsit és com beure per oblidar l’alcoholisme. Les barcelonines i els barcelonins haurien de començar a fer-se seva la màxima «en bus o embús».

Andy Singer - This will get rid of traffic congestion in my city

Foto: Andy Singer

16. “Volem que ens cobreixin la Ronda amb espais verds perquè a ningú li agrada viure davant d’una autopista.”

Això és com escombrar la brutícia sota la catifa verda. Cobrir la Ronda amb espais públics no redueix el nombre de cotxes ni la seva contaminació però requereix la construcció de lloses de formigó amb grans llums estructurals i capaces de suportar el pes d’arbrat o de camions. Això suposa obres faraòniques que enriqueixen les grans empreses constructores i empobreixen les arques municipals. Més valdria arrabassar-li a aquesta infraestructura viària els dos carrils centrals per fer-hi passar un tramvia que, mancat de semàfors, constituiria un metro circumval·lar. Això sí que reduiria el nombre de cotxes que passen per la Ronda i la contaminació que pateixen les cases del voltant. A més, els laterals de la Ronda ja són excessivament amplis i, per tant, inhòspits, insegurs i de difícil manteniment. Posats a cobrir la Ronda, més valdria fer-ho amb edificis d’habitatge públic, en finques estretes i entre mitgeres, amb petit comerç en planta baixa, que permetessin a un bon nombre de gent accedir a la possibilitat de viure com a vianants o com a usuaris del transport públic.

David Bravo - Cobrir la Ronda

Foto: David Bravo

17. “Que em mogui en bici? Gràcies, però amb el cotxe no arribo suat a la feina ni m’empasso tant de fum.”

Anar en cotxe en lloc d’anar en bicicleta per evitar els fums és com demanar silenci a crits. A mesura que s’obren carrils pedalables a la ciutat, es multiplica el nombre de ciclistes, disminueix l’espai dedicat al cotxe i es redueix la contaminació. Per tant, anar en bici salva vides. I, en una societat sana, anar suat sense embrutar l’aire hauria d’estar més ben vist que anar ben planxat però traient fums.

Andy Singer - If you take this parking for a bus lane

Foto: Andy Singer

 

18. “Jo, dins del cotxe, em sento molt més segura que anant en bicicleta, la veritat.”

Sentir-se més segur amb el cotxe és com sentir-se segur amb una pistola a casa, envoltat de cases armades, en una ciutat on, tard o d’hora, hi haurà trets. Anar en bicicleta és més segur que anar en cotxe, tant per a un mateix com per als altres. Les estadístiques són clares. D’una banda, demostren que, en termes relatius, mor molta més gent en accidents de cotxe que en accidents de bicicleta. De l’altra, evidencien que la culpa del cotxe en les morts per atropellament és moltes vegades superior a la responsabilitat de les bicicletes. A partir dels 60km/h, el 95% dels atropellaments de cotxe són mortals, mentre que les bicicletes urbanes es mouen a velocitats molt inferiors. Cal que els ciclistes siguin cívics, però viure envoltat de cotxes és molt més perillós que viure envoltat de bicicletes.

Pau Badia - Carril bici

Foto: @nomdenoia

19. “Si ho volen, que vagin ells en autobús, però que permetin que cadascú es mogui lliurement.”

Moure’s lliurement sense semàfors? Moure’s lliurement per l’hort del veí? La llibertat de moviments només era possible al Paleolític, quan els éssers humans eren pocs caçadors-recol·lectors. Des que existeixen ciutats, es va haver de distingir entre l’espai privat i l’espai públic i convenir de quina forma podia cadascú usar ambdós espais per tal de minimitzar les molèsties cap als altres. El dret d’algú a moure’s en cotxe no està per sobre del dret dels altres a caminar segurs, a respirar net o a dormir tranquil·lament. A més, quan els vehicles privats desborden l’espai públic, els autobusos es mouen més lentament. Per això es segreguen els busos en carrils propis. I encara se’ls hauria de donar més privilegis, com ara una prioritat semafòrica de la qual encara gaudeixen els automòbils.

59534409f7aefbd44324ff9fd4bf7a4f--freedom-singer

Foto: Andy Singer

20. “Jo deixaria el cotxe si tingués un transport públic de qualitat.”

No es pot millorar substanciosament la qualitat del transport públic sense reduir els privilegis del vehicle privat. A Barcelona, el cotxe ocupa més del 60% de l’espai públic mentre que tan sols s’utilitza en el 20% dels desplaçaments. El trànsit privat alenteix es autobusos, els fa menys eficients i menys atractius per la gent. A més, el trànsit privat consumeix gran quantitat de recursos col·lectius —construcció i manteniment d’infraestructures, gestió del trànsit, malbaratament energètic, costos sanitaris— que serien molt útils per millorar el transport públic.

Andy Singer - 50 people

Foto: Andy Singer