Moure’s lliurement sense semàfors? Moure’s lliurement per l’hort del veí? La llibertat de moviments només era possible al Paleolític, quan els éssers humans eren pocs caçadors-recol·lectors. Des que existeixen ciutats, es va haver de distingir entre l’espai privat i l’espai públic i convenir de quina forma podia cadascú usar ambdós espais per tal de minimitzar les molèsties cap als altres. El dret d’algú a moure’s en cotxe no està per sobre del dret dels altres a caminar segurs, a respirar net o a dormir tranquil·lament. A més, quan els vehicles privats desborden l’espai públic, els autobusos es mouen més lentament. Per això es segreguen els busos en carrils propis. I encara se’ls hauria de donar més privilegis, com ara una prioritat semafòrica de la qual encara gaudeixen els automòbils.
Foto: Andy Singer
50 malentesos sobre el cotxe 