Amagar cotxes sota terra és com escombrar la brutícia sota la catifa. Durant dècades, Barcelona, ha estat invertint gran quantitat de diners públics en el soterrament d’aparcaments, una obra d’excavació i contenció de terres tan complexa com contraproduent. Hagués estat molt més just i sostenible dedicar aquests recursos al transport col·lectiu o a l’habitatge públic. A més, encara que siguin subterranis, els aparcaments tenen molt d’impacte a la superfície del carrer perquè emergeixen a través de rampes, respiralls o nuclis d’escales i ascensors que generen barreres i obstacles a l’espai públic. Fins i tot impedeixen la plantació d’arbrat perquè no deixen espai per les arrels. Això és precisament el que passa a moltes «places dures», que podrien ser més toves si no fossin les cobertes d’aparcaments soterrats. Per últim, encara que «amaguin» alguns cotxes sota terra, els aparcaments soterrats fan que hi hagi més cotxes a la superfície de la ciutat perquè faciliten el seu ús i, per tant, són un incentiu. Si es vol una ciutat més justa i sostenible, aparcar ha de ser cada cop més difícil.
Foto: David Bravo
50 malentesos sobre el cotxe 