No hi ha millor exemple de que diverses persones s’organitzin per viatjar juntes ─i que el seu desplaçament sigui més eficient─ que transport públic. D’una banda, les capacitats de càrrega d’un autobús, d’un tramvia o d’un vagó de metro sempre seran molt superiors a les d’un cotxe. De l’altra, la titularitat pública del transport col·lectiu garanteix la seva gestió democràtica, així com la funció social, no lucrativa, d’unes infraestructures tan bàsiques com les de la mobilitat. Per últim, més enllà dels vehiclescal fixar-se en el rastre que deixen al seu pas: els cotxes compartits també necessiten carreteres, rotondes i autopistes pagades entre tots i, contràriament al transport públic, provoquen una dispersió urbana que resulta molt costosa en termes col·lectius.
Foto: Andy Singer
50 malentesos sobre el cotxe 