És cert el cotxe resulta indispensable per viure a la ciutat dispersa, però no ho és menys que es fan ciutats disperses perquè hi ha cotxes. Cal sortir d’aquest cercle viciós per no acabar com aquell personatge d’El Petit Príncep, que bevia per oblidar el seu alcoholisme. Des de mitjans del segle XX, s’han estat urbanitzant territoris mancats d’infraestructures de transport públic i de la densitat de població necessària per construir-les i mantenir-les. Si esclata una crisi energètica, aquestes ciutats disperses seran inviables i quedaran abandonades. Llavors caldran ciutats compactes i ben servides pel transport públic. Els ingents recursos públics que encara dediquen a rotondes i autopistes haurien de servir per millorar el transport públic dels teixits densament poblats o per dotar aquests teixits d’un bon parc d’habitatge públic.
Foto: David Bravo
50 malentesos sobre el cotxe 